L'època d'entreguerres

(1919-1939)

i la II Guerra Mundial

característiques de l'Estat

Liberal

Feixista

Comunista

economia

• capitalista

•capitalista

• socialista

societat

• classista

• classista
(aspectes d'estamental)

• igualitària (aspectes classistes)

sistema polític

• democràcia liberal
• sufragi universal
• divisió de poders
• pluripartidista
• llibertats polítiques
• drets civils

• democràcia feixista
• sufragi universal masculí
• concentració de poders
• partit únic
• llibertats polítiques
• drets civils limitats

• democràcia socialista
• sufragi universal
• concentració de poders
• partit únic
• llibertats polítiques limitades
• drets civils limitats

INTRODUCCIÓ GENERAL A L'ÈPOCA D'ENTREGUERRES (1919-1939)

                                                                                                                                                             castellano

             Segons dèiem en el tema anterior (veure l'apartat les conseqüències de la IGM), els dos fets fonamentals esdevinguts en el període 1914-1918, la IGM i la Revolució soviètica, van suposar la fi de l'hegemonia europea en el món i la divisió, entre vencedors i vençuts i entre capitalisme (encapçalat per USA) i socialisme (encapçalat per l'únic país socialista, la URSS). En aquest període s'havien assegut, doncs, les bases del que serà el segle XX des d'un punt de vista històric (1919-1990), de manera que quan ens referim a aquesta època de manera estricta hauríem de precisar si parlem dels països capitalistes o dels socialistes. La crisi de valors que va portar l'horror de la IGM, va incidir en la ideologia general i també en la terminologia política, de manera que les paraules i conceptes que fins ara eren bastant inequívocs perden significat o es presenten confusos, per això ens veiem en l'obligació de matisar-les i adjetivizar-les, doncs la llibertat, la igualtat, o la democràcia no es presenten com valors clars i de significat universal indiscutible. Així, per exemple, ens podem trobar en els Estats Units amb un demòcrata de tota la vida que no té el menor conflicte ideològic en declarar-se com a tal i acceptar al mateix temps la societat jerarquitzada en blancs i negres en la que es troba, o amb un soviètic convençut que defensa la democràcia socialista com la veritable democràcia enfront de la democràcia burgesa, per a ell, una dictadura dels rics. Només tenint en compte aquesta complexitat, podrem comprendre aquesta època. Per tant, com sempre, hem de saber relativitzar la informació que rebem i comparar diverses fonts i situacions històriques (amb el passat o amb altres països en la mateixa època), i més tenint en compte que determinats temes són d'una profunda controvèrsia entre els mateixos historiadors i aquest és, precisament, el cas en què ens trobarem en estudiar la Unió Soviètica, un dels temes dels que tenim informació i interpretacions més dispars.

            En el pla internacional, els efectes, especialment psicològics, que el triomf de la revolució socialista va comportar, crearien tensions a afegir a la competència existent entre les potències capitalistes, aguditzades per una crisi econòmica sense precedents, que, una vegada més, intentarien resoldre-les  per la força de les armes.

            En un pla més general, l'època d'entreguerres és, doncs, la primera fase d'un període històric en què domina la inseguretat davant unes situacions imprevistes en les que la burgesia es troba cada vegada més amenaçada per forces econòmiques, socials i polítiques que li aboquen a solucions radicals per mantenir el domini. La crisi de la què es parla com a titular és una crisi que fa trontollar les estructures capitalistes i les referències culturals, començant per la crisi dels indiscutibles valors liberals que fins ara s'havien defensat, mentre els nous valors provinents de la classe obrera es desenvolupen lentament. L'enfrontament entre aquestes forces a tots els nivells és el que caracteritzarà el segle XX fins que, finalment, el triomf del capitalisme inaugurarà un nou segle.

L'evolució del països capitalistes
Els països capitalistes continuen amb les estructures bàsiques pròpies del capitalisme i evolucionen en el sentit ja percebut en el període immediatament anterior (crisi dels principis liberals). A nivell econòmic, es desenvolupa l'economia industrial capitalista i es consolida el capitalisme monopolista, si bé en una època de recessió econòmica en gran part del període a causa de les dificultats de la recuperació europea, les transformacions econòmiques del capitalisme internacional i el desequilibri constant entre la demanda i l'oferta; tot això conduirà a un creixent intervencionisme de l'Estat en l'economia abandonant pràcticament els principis del liberalisme econòmic. Des d'un punt de vista social s'aprecia una accentuació de les desigualtats socials doncs contínua el domini de l'alta burgesia però hi ha un descens del nivell de vida de les classes mitges i del proletariat, per tant la divisió entre les classes socials s'engrandeix i amb ella s'enfonsen els principis d'una certa harmonia social. L'evolució política incrementa el conservadorisme, en part per la radicalització ideològica de les diferents forces socials a causa dels efectes de la crisi econòmica i social. En la línia ja iniciada en el període anterior, s'intensifiquen el nacionalisme i l'imperialisme i sorgeixen cada vegada més idees antidemocràtiques que soscaven els principis de la feble democràcia liberal tot just inaugurada, donant motiu al naixement i a l'expansió de sistemes dictatoriales feixistes.

L'evolució de la URSS
La Unión Soviètica es troba en una situació extraordinàriament difícil: s'enfronta al desenvolupament de la revolución industrial i, simultàniament, a la implantació de l'economia socialista, enmig d'una crisi econòmica gravíssima, amb una societat en transició de l'efímer període classista cap a un societat igualitària. A nivell polític, després de la guerra civil i amb forces socials i polítiques en clara oposició al projecte comunista, el desafiament és el reforçament d'una dictadura personalitzada en nom de la dictadura del proletariat, i la construcció del primer Estat Socialista. Els reptes que aquesta complexa situació suposava eren, doncs, immensos. Estava en marxa una revolució econòmica, social i política sense precedents en la Història i, segurament, la dificultat d'aquesta empresa explica els encerts i fracassos que va comportar.

Les relacions internacionals estan marcades per la política de no intervenció en els assumptes europeus de la primera potència mundial (USA), la inoperància de la Societat de Nacions, el revanchisme dels vençuts, i el nacionalisme exaltat, el que accelera la competència entre els països capitalistes europeus i els aboca a una tensió cada vegada més creixent. El socialisme incipient, aïllat i feble, no suposa, de moment, un perill directe pel bloc capitalista (encara que ideològicament va contribuir a accelerar les tensions), per això l'enfrontament armat arribarà a causa de l'oposició entre les democràcies liberals (USA, Gran Bretanya, França) i les dictadures feixistes (Japó, Alemanya).

                                                                           castellano

El govern de Lenin 

         Tal com dèiem, al 1921, a pesar de la fi de la guerra civil, la situació a la Unión Soviètica era extraordinàriament difícil, no solament pels efectes de la pròpia guerra, sinó també per les conseqüències negatives del “comunisme de guerra” (veure l'apartat la guerra civil russa del tema anterior) i del cèrcol internacional que la van sotmetre els països capitalistes, perquè no solament no va poder comptar amb inversió de capital o importació de qualsevol tipus de material, si no que va exigir –o va justificar- la conservació de la maquinària de guerra i la rigidesa de la dictadura per a no afeblir la defensa del règim. Les dificultats per a la restauració econòmica eren, doncs, enormes i la greu crisi econòmica no feia sinó incrementar l'oposició de camperols, obrers i soldats al govern bolchevique. Aquesta situació va conduir al maig de 1921 a la denominada Nova Política Econòmica en un intent d'acabar amb la crisi. La NEP suposava una situació d'economia mixta (capitalista-socialista) davant la tornada al lliure comerç interior, la desnacionalització d'empreses industrials de menys de 20 obrers i la possibilitat que capitalistes estrangers poguessin arrendar-les i, en general, un estímul a la iniciativa privada.
Això va comportar un renaixement de les petites i mitjanes empreses i la prosperitat del propietari rural.

• Estudieu la informació del llibre sobre l'època de Lenin i de Stalin fins 1939.

• Responeu les qüestions sobre el text següent:

          Mediante la Revolución de Octubre la clase trabajadora había esperado lograr su emancipación. Pero el resultado ha sido una mayor esclavización de los seres humanos. El poder de la monarquía, con su policía y su gendarmería, ha pasado a manos de los usurpadores comunistas, que han dado al pueblo no la libertad sino el constante temor de ser torturados en la Checa (...).
           A través del control estatal de los sindicatos han encadenado a los trabajadores a sus máquinas. (...) A las protestas de los campesinos, expresadas en alzamientos espontáneos, y a las de los obreros, cuyas condiciones de vida les han empujado a la huelga, han respondido con ejecuciones en masa y un derramamiento de sangre que excede incluso al de los generales zaristas. La Rusia de los trabajadores, la primera que levantó la roja bandera de la liberación, está empapada en sangre
 
  Declaración de los marineros sublevados de
  Kronstadt, 1921

1. Situeu el context històric del document.
2. Quina és la idea o idees fonamentals que dedueixes de la lectura?
3. Quines eren les causes?
4. Quines conseqüències va comportar?
5. Quina ideologia devien tenir els sublevats?

1913

1921

1924

Producció industrial
(milions de rubles)

10.251

1.410

4.660

11.083

Carbó
(milions de tones)

29,0

8,9

16,1

27,6

Electricitat
(milions de quilowatts per hora)

1.945

520

1.562

3.508

Lingots de ferro
(milers de tones)

4.216

116

755

2.441

Acer
(milers de tones)

4.231

183

1.140

3.141

Superfície conreada
(milions d’hectàrees)

150

90,3

98,1

110,3

Collita de cereals
(milers de tones)

80,1

37,6

51,4

76,8

•Comenteu el gràfic següent:

Font: http://es.scribd.com/doc/90036228/La-Urss-Bajo-La-Dictadura-de-Stalin

• Observeu les dades de la taula següent i contesteu les qüestions:

.Evolució de la producció industrial a l’URSS (1928-1940)

Indicadors                             1928    1932    1937    1940
Població (milions)                  150,5   163,0   163,6   170,6
Electricitat(milers de milions Kw/h)   5,0      13,5    35,0     48,3
Carbó (milers de tones)           35,5    64,4     127,3   166,0
Acer (milions de tones)             4,3    5,9       17,5     18,3
Fosa (milions de tones)          3,3       6,2       14,5     14,9
Petroli (milions de tones)       11,6     21,4     27,8     31,1
Gas (milers de milions de m3)        0,3      —        —        3,4
Ciment (milions de tones)         1,8       3,5       —        5,7
Tractors (milers)                     1,3       —        —        31,6
Camions (milers)                    0,8       23,7     82,4   145,0
Maquinària i eines (milers)      2,0           —       —     58,4
Adobs minerals (milions de tones) 0,1       —       —          3,2
Sabates (milions de parells)   58,0       —        —     211,0
Teixits (milers de milions de metres)3,0       3,0       3,5       4,5

Font: sèrie 2 PAAU. Logse. Curs 1999-2000 Història del món contemporani

1. Descriviu la informació que proporcionen aquestes dades i situeu-les en el seu context històric, assenyalant el significat dels anys de referència dels indicadors econòmics. [1,5 p]
   
2. Expliqueu les característiques de l’organització de l’economia de l’URSS en el període 1928-1940 i els objectius principals dels plans quinquennals en l’agricultura i la indústria. [2 p]
   
3. Descriviu l’arribada al poder de Stalin i resumiu les característiques del sistema polític que va implantar. [1,5 p]

•Llegiu el fragment següent de la Constitució de 1936:
Capítulo I                                
Art. 1. La Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas es un Estado socialista de obreros y campesinos.
Art 3. Todo el poder pertenece en la URSS a los trabajadores de la ciudad y del campo, representados por los Soviets de diputados de los trabajadores.
Art 4. La base económica de la URSS son el sistema socialista de economía y la propiedad socialista de los instrumentos y medios de producción, afirmados como resultado de la supresión del sistema capitalista de economía, de la abolición de la propiedad privada de los instrumentos y medios de producción y de la anulación de la explotación del hombre por el hombre.
Art 10.La ley protege el derecho de los ciudadanos a la propiedad personal de los ingresos y ahorros procedentes de su trabajo, la vivienda y la hacienda doméstica auxiliar, los objetos de uso doméstico, de consumo y de comodidad personal, así como el derecho de herencia de la propiedad personal de los ciudadanos.
Capítulo XI                        
Art 134. Todos los Soviets de diputados de los trabajadores  son elegidos por sufragio universal, igual, directo y secreto.
Art 135. Las elecciones de diputados se hacen por sufragio universal: tienen derecho a participar en ellas todos los ciudadanos de la URSS que hayan alcanzado la edad de 18 años, independientemente de la raza y la nacionalidad a que pertenezcan, de su sexo, religión, grado de instrucción, residencia, origen social, situación económica (...).

• Quin tipus d'Estat estableix aquesta constitució?
• Correspon a la idea que t'havies format de la URSS?. Raona la resposta i explica per què es així.

• Observeu el cartell de la dreta i relacioneu els textos següents amb el culte a la personalitat:

¡Oh, Gran Stalin, oh Jefe de los pueblos,
Tú que haces nacer al hombre
Tú que fecundas la tierra
Tú que rejuveneces los siglos
Tú que haces florecer la primavera
Tú que haces vibrar las cuerdas musicales
Tú eres la flor de mi primavera
Un Sol reflejado por millones de corazones humanos.

                 Rashimov, poema publicado en el diario
                 Pravda, el 28-08- 1936.

exercicis
(la posguerra 1919-1929)

• Estudieu l'evolució econòmica, social i política dels països de l'Europa Occidental i dels EEUU entre 1919-1929.

• Busca informació sobre els acords de Locarno i explica què van representar en les relacions internacionals europees.

• Llegiu els textos següents i contesteu les qüestions:

Text 1
Fa uns quants anys jo acostumava a dir: «Deixeu les dones que trobin la seva pròpia salvació». Bé, senyors, elles l’han trobat durant la guerra. Com hauríem estat capaços de tirar endavant sense el seu esforç? En totes les direccions en què mirava es podien veure dones fent feines que tres anys enrere hauríem qualificat de «treballs masculins». Quan la guerra s’ha acabat es planteja el problema del treball de les dones i de la seva funció social en el nou ordre de coses. En aquesta nova situació serà impossible negar el poder a les dones i el seu dret a fer-se escoltar directament.
                                                            Discurs de l’exprimer ministre britànic Herbert H. Asquith (1917)

Text 2
Hi ha tres estadis en l’emancipació de les dones. El primer va ser la llarga campanya de propaganda i organització de les dones sostinguda de forma pacient, incansable i sempre amb gran optimisme per la senyora Millicent Fawcett. El segon van ser les accions de les militants sufragistes. I la tercera va ser la guerra. [...]
Si no hi hagués hagut les campanyes de les militants sufragistes i no hi hagués hagut la guerra, l’emancipació hauria arribat, encara que molt més lentament. Però sense la tasca d’adobament de la terra, duta a terme durant molts anys per la senyora Millicent Fawcett i les seves col·legues, ni les grans manifestacions ni la guerra haurien produït totes soles cap gran collita.

                       Article aparegut a The Guardian amb motiu de la mort de Millicent Fawcett (6 d’agost de 1929)

1. Resumiu el contingut dels dos textos, situeu-los en el seu context històric i valoreu els canvis produïts pels efectes de la Primera Guerra Mundial en la condició social i política de les dones. [1,5 punts]
   
2. Els textos parlen del sufragisme britànic. Expliqueu el que sapigueu d’aquest moviment i de l’extensió del vot femení a altres països d’Europa. [1,5 punts]
   
3. La consecució de la igualtat legal i política va ser la reivindicació central del primer feminisme. Expliqueu les desigualtats que patia la dona i indiqueu altres reivindicacions del feminisme durant els segles XIX i XX. Valoreu quins aspectes de la igualtat entre sexes reivindicats per les dones al llarg dels segles XIX i XX s’han
   assolit i quins encara no. [2 p]

                         Fotn: SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 1998-99 HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

La hiperinflación en Alemania (1923)
 “Pedí la cuenta. Cuando la trajeron, estaba cuidadosamente detallada y sumaba 790.650.000.000 de marcos. Muy serviciales, habían calculado al cambio especial de 31 dólares con 63. (…)
- ¿De dónde ha sacado este Kurs?  (Tipo de cambio del marco respecto al dólar.) Usted sabe muy bien que a las dos eran veintiséis mil millones.
- ¡Pero ahora son las dos de la madrugada, Herr Baron! Tenemos que defendernos…
- ¿E inventan por ello un nuevo Kurs? ¿El Kurs nocturno del Adlon? (…)
- Herr Baron, tenemos que defendernos –dijo el gerente.
- ¿Cómo sabremos cuál será el Kurs cuando depositemos el dinero mañana por la mañana –pregunto el cajero. Era un joven pálido, colérico, de piel enfermiza y gafas de cristales gruesos. Vestía un traje raído. Parecía cansado.
- ¡Usted está cobrando en dólares, ¡hombre! –dijo Christoph en tono de plaza de armas. ¡Mañana por la mañana valdrán más!”
                                                       Arthur R. G. Solmssen, “Una princesa en Berlín”, Tusquets, 1982

1. Definiu inflació i expliqueu posibles causes d'una situació inflacionista.
2. Situeu el context històric del document.
3. Segons el text, quants dòlars valia un marc quan el van porta el compte?.
4. Destaca la idea fonamental.
5. Explica les causes concretes d'aquesta situació.
6. Comenta les conseqüències.

 

• Comenteu el  següent document:

Diaris de l'època, 6 de novembre de 1923. Citat a La Vanguardia,1 de decembre de 1986

• Comenteu la taula estadística:

PIB per capita de países seleccionados en 1913 y 1924
Dólares internacionales de 1990

Fuente: Datos tomados de Maddison (2003).

1. Quins països habien lograt superar en 1924 el producte per càpita anterior a la Primera Guerra Mundial?
2. Quins no ho havien lograt?
3. Trobes algunes característiques comuns en uns i altres?
4. Quins eren els països més rics del món a mitjans de la dècada de 1920?
5. Hi ha algun que et sorprén?

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                   Esta era de las catástrofes conoció un claro retroceso del liberalismo político, que se aceleró notablemente cuando Adolf Hitler asumió el cargo de canciller de Alemania en 1933. Considerando el mundo en su conjunto, en 1920 había treinta y cinco o más gobiernos constitucionales y elegidos (según como se califique a algunas repúblicas latinoamericanas), en 1938, diecisiete, y en 1944, aproximadamente una docena. La tendencia mundial era clara.
(...) no todas las fuerzas que derrocaron regímenes liberales eran fascistas... el fascismo, primero en su forma italiana original y luego en la versión alemana del nacionalsocialismo, inspiró a otras fuerzas antiliberales, las apoyó y dio a la derecha internacional una confianza histórica. En los años treinta parecía la fuerza del futuro.

                                                                                                           Eric J. Hobsbawm La caída del liberalismo

1. Situa la cronologia del document i indica en què t'has basat per deduir-la.
2. Com es diu? Per què  la denomina d'aquesta manera?
3. Quina és la idea fonamental?
4. Explica les causes de la caiguda del liberalisme.
5. Comenta les característiques del feixisme.

• Feu el comentari del text següent:

            Vimos como surgía de la Gran Guerra un régimen nuevo, bolchevique, en Rusia. Si exceptuamos los meses transcurridos entre marzo y noviembre de 1917, Rusia no conoció nunca la democracia liberal de tipo occidental. Pasó de la autocracia zarista a la "dictadura del proletariado". Entre estos dos regímenes no hay más que un punto en común, pero de gran importancia: la libertad individual se sacrifica a intereses superiores, a una razón de Estado. Después de muchas vacilaciones, los comunistas acabarán por adoptar la expresión "democracia". No se trata de "democracia liberal" sino de "democracia popular".
            Entre "democracia liberal" y  "democracia popular" la contradicción es total. La primera niega a la segunda el derecho a llamarse democracia, ya que para los liberales, la democracia es el régimen que se esfuerza en asegurar la libertad y la igualdad; la democracia debe basarse, pues, en la voluntad popular, surgida del sufragio universal. Y la libertad del sufragio es la garantía de que la voluntad popular será realmente expresada. En consecuencia, el sufragio debe ser secreto y la pluralidad de partidos y de candidaturas debe permitir que se manifiesten todas las tendencia y todas las oposiciones. En la democracia popular tan sólo el partido comunista presenta candidatos, o bien se trata de una coalición de comunistas y sus partidarios. El elector no tiene facultad de elegir entre varias tendencias. En general, su voto no es secreto (...)Semejante elección parece a los ojos del liberal como enorme artificio cuya finalidad consiste en asegurar a esta minoría todopoderosa la apariencia de un apoyo popular unánime. El partidario de la democracia popular denuncia inversamente a la democracia liberal como un régimen de clase en el que la burguesía detenta la parte esencial del poder. (...)El fenómeno esencial de entreguerras es en plano de la estructura interior de los estados fue que a los regímenes liberales i al régimen de la URSS, se añadió progresivamente un tercer tipo de regímenes llamados con el denominador común de fascistas. El fascismo es un tendencia hostil a la democracia, a la que juzga corrompida, ineficaz y remisa a recordar los verdaderos valores. Los verdaderos valores son el Estado y la nación, a la que debe sacrificarse todo, incluso la libertad y la vida de los ciudadanos. El fascismo es, pues, más que una doctrina, una doctrina en favor de un nacionalismo exacerbado, rehabilitador de las nociones de violencia y de guerra.
            Los elementos comunes entre fascismo y comunismo soviético son el partido único y la poca importancia concebida a las libertades individuales. Los liberales tienen una palabra para designar a ambos: totalitarios. Para los comunistas, los elementos comunes entre democracias liberales y regímenes fascistas son el ser unos y otros emanaciones del capitalismo, más o menos virulentas, pero igualmente enemigas del proletariado.

                                                                                            J.B. Duroselle: Europa de 1815 a nuestros días

• Comenteu el gràfic següent sobre els  resultats electorals parlamentaris en la República de Weimar

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                                                                               “La Síntesi”
Si discuteixen de política, feixista i socialista són presoners del laberint viciós de les frases, de les afirmacions, de les raons, de les objeccions. Esforços inútils del feixista per fer que el socialista entengui la força de les seves argumentacions; obstinació tancada del socialista en no voler entendre. Cervell àgil i sense prejudicis del feixista enfrontat al cervell bloquejat i pesant del socialista. Impossibilitat d’arribar a cap mena d’objectiu per mitjà de les paraules. Llavors, el feixista colpeja el cap del socialista i li introdueix amb la força les seves conviccions. És un estalvi de temps i un èxit garantit. És la virtut de la síntesi aguda i penetrant. El puny és la síntesi.

                                                                                                      Article publicat en Il Fascio, el 20 de novembre de 1920

Font:  http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/3-4-els-totalitarismes-feixisme-i-nazisme/

1. Contextualitza el document.
2. Indica quina característica del feixisme reflexa el document.
3. Comenta les diferències entre la ideologia feixista i la socialista.
4. El feixisme es declara, fonamentalment, anticomunista. Analitza per què no era així en aquest document.

• Llegiu el text següent i contesteu les qüestions:

1. Exigim la unió de tots els alemanys per constituir una gran Alemanya fundada en el dret a
   la independència de què gaudeixen les nacions.
   
2. Exigim (...) I'abolició dels Tractats de Versalles i de Saint-Germain.
   
3. Exigim espai i territori per a l’alimentació del nostre poble i per establir-hi el nostre excés de població.
   
4. Ningú, llevat dels membres de la nació, no podrà ser ciutadà de l’Estat. Ningú, llevat d’aquells per les venes dels quals circula sang alemanya, sigui quin sigui el seu credo religiós, no podrà ser membre de la nació. Per consegüent, cap jueu no serà membre de la nació.
   
5. Qui no sigui ciutadà de l’Estat només residirà a Alemanya com a hoste i serà considerat
   subjecte a lleis estrangeres.
6. Exigim la nacionalització de tots els negocis que s'han organitzat fins avui en grans companyies. (...)
   [...]
   
7. Cal impedir tota la immigració no alemanya. Exigim que s’obligui a tot no ari arribat a
   Alemanya a partir del 2 d’agost de 1914 a abandonar immediatament el territori nacional.
   
                            [Extracte dels 25 punts del]   Programa nacionalsocialista. Munic, 24 de febrer de 1920

1. Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]
   
2. Indiqueu quins punts del programa nacionalsocialista esmentats en aquest text fan referència a la política expansionista i antisemita i expliqueu quines conseqüències van comportar. [2 punts]
   
3. Expliqueu les causes de l’ascens del nazisme a Alemanya. [2 punts]

                      Font: SÈRIE 1 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

En acabar, podeu consultar la correcció.

• Llegiu els textos següents i responeu les qüestions:

Text 1
El primer manifiesto-programa, aprobado en la reunión del 23 de marzo de 1919, reivindicaba el espíritu "revolucionario" del movimiento e incluía medidas políticas radicales (proclamación de la República, abolición del Senado, derecho de voto para las mujeres), propuestas sociales y económicas avanzadas (abolición de las distinciones sociales, mejoras de todas las formas de asistencia social, supresión de bancos y bolsas, confiscación de bienes eclesiásticos y de los beneficios de guerra, impuesto extraordinario sobre el capital) y afirmaciones de exaltación de Italia en el mundo.

                                                                              font: http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/3079.htm

Text 2
Extracte dels programa del Partit Nacional Feixista, publicat a Il Popolo d’Italia el 27 de desembre de 1921:

1. Principis de la política interior: l’Estat ha de ser el guardià zelós, el defensor i el propagador de la tradició nacional, del sentiment nacional, de la voluntat nacional.
   
2. Principis de la política exterior: Itàlia ha de recuperar la funció de baluard de la civilització llatina al Mediterrani i imposar l’imperi de la llei sobre els pobles de nacionalitat diferent lligats a Itàlia.
   
3. Principis de la política social: el feixisme reconeix la funció social de la propietat privada, que és alhora un dret i un deure [...]. El Partit Nacional Feixista s’esforçarà a disciplinar les lluites [...] entre les diferents classes, i a sancionar i fer respectar [...] la prohibició de la vaga dels serveis públics.

Qüestions:

1. Compara i estableix les diferències entre el primer-manifest (text 1) i el programa de 1921 (text 2).
2. Creus que hi ha alguna contradicció entre : "abolición de las distinciones sociales i (...) impuesto extraordinario sobre el capital"?
3. Quin sistema econòmic es defensa en el text 2?
4. A què atribueixes aquestes  diferències?.
5. a) Què vol dir el principi 2?.
   b) Com es va materialitzar?

 

• Observeu la taula següent:

fuente: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/3-4-els-totalitarismes-feixisme-i-nazisme/page/2/

Qüestions

1. Situeu el context històric que correspon a la taula.
2. Classifiqueu els grups socials que apareixen en propietaris, classes mitjanes, proletariat.
3. Comenteu les causes per les quals podrien ser seguidors del partit feixista.

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

"El fascismo italiano no ha sido tan solo una revuelta política contra los gobiernos débiles e incapaces que habían dejado perder la autoridad del Estado y amenazaban detener a Italia en el camino de su mayor desarrollo, sino que ha sido una revolución espiritual contra todas las viejas ideologías que corrompían los sagrados principios de la religión, de la Patria y de la Familia. Como revuelta espiritual, el  Fascismo ha sido expresión directa del pueblo".

                                                                                                                                           (Mussolini, 5/1/1923)

1. Quins eren els considerats governs dèbils?
2. Quines eren les velles ideologíes?. Argumenta la resposta.
3. Com entenia l'autor que "el  Fascismo ha sido expresión directa del pueblo"?
4. Resumeix  les característiques ideològiques del feixisme.
5. Estableix els trets diferencials del feixisme respecte a la dreta conservadora clàssica.
6. Explica els rituals col.lectius habituals del feixisme.

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

És l’encarnació suprema del poder executiu; elegeix els seus ministres, que són responsables davant del rei, però també davant d’ell; ell decideix el nombre de ministeris i pot assumir personalment diverses carteres ministerials; forma part del consell de tutela dels membres de la família reial i exerceix les funcions de camarlenc de la corona; les cambres no poden abordar cap qüestió sense el seu consentiment previ; transcorregut un termini de tres mesos, té el dret de tornar a presentar un projecte de llei prèviament rebutjat per una de les dues cambres [...].
Qualsevol persona que ofengui amb actes o paraules el cap de govern serà castigat amb una pena de reclusió de sis a trenta mesos.

                                                                                                       Llei feixista de 24 de desembre de 1925

1. Qui era el cap de govern?. I el cap de l'Estat?
2. Com van aconseguir aquests nomenaments?
   
3. A quin sistema polític correspon aquesta llei?. Raona la resposta indicant en quines idees del document et bases.
   
   
   

• Responeu el qüestionari sobre els textos següents:

Text 1
   En sus orígenes encontramos los siguientes elementos, que observamos también en Alemania: existencia de un régimen democrático inestable, falto de autoridad; existencia de poderosos partidos de izquierda, en especial el comunista; existencia de un grupo importante de ultranacionalistas (los "arditi") que consideraban que su país había sido tratado injustamente;  desarrollo de una grave crisis económica; cristalización, en la persona de un dirigente de masas de sentimientos nacionales y sociales.
   El fascismo nació a causa de la necesidad de autoridad y del ultranacionalismo, muy extendido entre los excombatientes y en la pequeña burguesía (...). Los "arditi" multiplicaron las manifestaciones nacionalistas. Pero este movimiento, en un principio espontáneo, se organizó después, ya que la miseria aumentó la exasperación. Benito Mussolini creó, el 21 de marzo de 1919, en Milán, el "fascio milanés e combate" con un programa de reformas sociales...y la voluntad de crear un gobierno fuerte, para eliminar a los partidos, responsables de todos los males (...).
Los "fascios" eran activistas, es decir, que actuaban por la violencia, en especial contra los comunistas, los socialistas y los sindicatos. Se manifiestan en expediciones de castigo, incendios de locales, destrucción de las imprentas de periódicos de izquierda, represalias individuales (...), pero también comenten asesinatos (...). al demostrar así su vitalidad, los fascios atraían partidarios en el ejército, en la clase media e incluso entre los obreros (...)
(...) La crisis económica mundial que se desencadenó en octubre de 1929 en los Estados Unidos es determinante en la ascensión del nazismo, lo mismo que la crisis de 1920-21 lo fue para la ascensión del fascismo (...). En las elecciones de 1930, los partidos del centro, incapaces de yugular la crisis, fueron los grande perdedores. El movimiento se acentuó en 1932; los nazis pasaron a ocupar 230 escaños de un total de 607 diputados (...). Toda esta evolución, en un país que contaba con seis millones de parados, estuvo acompañada por grandes transtornos. Las batallas entre "camisas pardas" (nazis) y comunistas eran cotidianas, a menudo con efusión de sangre: el activismo es uno de los rasgos comunes entre fascismo y nazismo.
Otro rasgo común es el carácter progresivo de la evolución hacia la dictadura. Simplemente, el movimiento fue más rápido en Alemania que en Italia. Una vez canciller, Hitler constituyó un gabinete de coalición, eliminó al partido comunista, reformó la constitución y adoptó la bandera negra, blanca y roja con la cruz gamada. En las subsiguientes semanas desaparecieron los otros partidos. Hitler era el Führer de Alemania. Pero hubo que esperar la sangrienta depuración del propio partido nazi (30 de Junio de 1934), para que Hitler, que disponía de todos los poderes, acabase de establecer en Alemania su férrea y sangrienta dictadura.

                                                                                       J.B. Duroselle: Europa de 1815 a nuestros días

Text 2
             El objetivo del Estado fascista fue el de subordinar el indiviuo al régimen. Esta empresa se desarrolló en varios planos, de acuerdo con una evolución que vino a parar, en vísperas de la segunda guerra mundial, en la exacerbación del culto al Duce. La adhesión de las masas fue formalmente conseguida por medio del aparato coercitivo de las leyes de excepción, que permitían privar de su empleo a todo elemento sospechoso (...).  La posesión del carnet del partido fue prácticamente indispensable para todos los que vivían de su trabajo, y la progresión de inscritos, de los que el poder sacaba argumentos para demostrar su pujanza, perdió, de hecho gran parte de su significado.  
                       
                                                                                                 P. Guichonnet. Mussolini y el fascismo

Text 3
             Por medio de una alianza con el fascismo la clase capitalista espera restablecer el estado fuerte, subordinar a la clase obrera y ampliar su "espacio vital" a costa de las potencias imperialistas rivales. Esta es la razón de  los subsidios financieros con que los capitalistas apoyan el movimiento fascista (...). Sin embargo, no debe suponerse que los capitalistas esten totalmente satisfechos con el ascenso del fascismo. Es incuestionable que preferirían resolver sus problemas a su modo, si ello fuera posible. Pero su impotencia les obliga a reforzar el fascismo y cuando al fin las condiciones del país se vuelven del todo intolerables y una nueva situación revolucionaria asoma en el horizonte, los capitalistas, desde sus posiciones dentro de la ciudadela del poder del Estado, abren las puertas y dan entrada a las legiones fascistas.      
                                                                                                             Sweezy: Teoría y desarrollo capitalista

Text 4   
          Partidos y sindicatos se prohiben; los nazis están presentes en todas partes (...) es imposible reunirse sin que el Estado nacional-socialista esté presente, para cazar, para pescar, para cantar. Todo debe estar sometido al Estado. El individuo no existe sino es para servir al Estado: por ello son eliminadas todas las libertades (...), todos aquellos que se oponen son arrestados o enviados a los campos de concentración. El control de la población está asegurado por la Gestapo (policía política) y por las organizaciones  nazis (como las juveniles hitlerianas). (...). El Estado está sometido a la voluntad de un hombre, el Führer (el jefe). Hitler interpreta el pensamiento y la voluntad del pueblo alemán; su poder no tiene límites: él dirige el Estado, dicta las leyes, y debe ser obedecido (...). El racismo justifica la exaltación de la fuerza y de la guerra, despreciando a los "inferiores" reducidos a la esclavitud y al exterminio. En 1941, los nazis iniciaron la sistemática exterminación de los judíos.

                                                                                                D. François y otros. L'époque contemporaine

1. Resumiu els factors determinants de la toma del poder del feixisme.
2. Comenteu els trets de l'antiliberalisme feixista.
3. A qui consideran els feixistes com el seu  principal enemic ideològic i polític?.
4. Comenteu el segon paràgraf del text de Sweezy.
5. Expliqueu què s'enten per "totalitarisme".

• Comenteu el text següent:

La nova doctrina de la humanitat [...] també va encunyar, ja cap a l’any 1740, la frase-impacte política dels últims 150 anys, “Llibertat, Igualtat, Fraternitat”, i va crear la caòtica democràcia, desintegradora de pobles [...]. Gràcies a la prèdica de l’humanitarisme i a la doctrina de la igualtat, qualsevol jueu, negre i mulat va poder arribar a ser ciutadà de ple dret en un Estat europeu; gràcies a la preocupació humanitària per l’individu, als Estats europeus proliferen institucions de luxe per a malalts incurables i bojos.

                                                                                                                Alfred Rossenberg El mite del segle XX

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

La demagogia de los simplismos

       Los analistas coinciden en poner en relieve las razones de carácter económico que explican la creciente -y por eso mismo preocupante- aceptación social del discurso ultraderechista. También se comenta, a menudo, que junto a estos motivos cabe hacer referencia a una cierta crisis de las ideologías e incluso del sistema de representación política.
   (...) De sobra es sabido lo mucho que conviene fijarse en el líder: en lo que dice y también en cómo se mueve; además de leer sus discursos, hay que oirle y apreciar sus entonaciones; hay que verle la cara, la disposición de sus rasgos, sus gestos...y después hay que analizar atentamente su discurso. Su demagogia es siempre, en gran parte, demagogia de la clasificación, de las contraposiciones fáciles, del maniqueismo de buenos y malos, del nosotros y los demás, del compatriotas frente a extranjeros...exhortación a defenderse del enemigo exterior. La demagogia del simplismo es una lògica de los eslóganes, las consignas y los tópicos más burdos. Su raiz se asienta en una  preocupante  tesis de fondo: no hace falta pensar. Porque el gran enemigo de las tiranías y de los totalitarismos de todos los tiempos ha sido el pensamiento.  Por desgracia, esta falta de reflexión no sólo es promovida hoy por los líderes totalitarios. Si la enorme proliferación de los "mass media" amarillos resulta especialmente preocupante, lo es por este motivo: en ningún caso estimulan o incitan precisamente a la reflexión ni al pensamiento crítico.
        Después del holocausto nazi, Hannah Arendt reflexionó a fondo sobre el fenómeno totalitario y escribió su importante obra "Los orígenes del totalitarismo", en la que hace ver que, para su implantación y consolidación, el totalitarismo requiere una sociedad masificada, y esto, en el más sentido literal: o sea, moldeable, manipulable, amasable. Ahora bien, no hay una sociedad más masificada que aquella en la que cada vez son más extraños el pensamiento libre y la acción responsable de los ciudadanos. Al totalitarismo le interesa una sociedad de gente superficial, banal, frívola.  La banalidad -la superficialidad-, incluso la estupidez, son amigas de los simplismos y de los maniqueismos fanáticos; evitan el esfuerzo, la complejidad y los mil matices de modulaciones del pensamiento. Un pensamiento menguado se corresponde siempre con un lenguaje pobre. El pensar sitúa a las personas ante la complejidad; pensar conlleva descubrir las muchas tonalidades que existen entre el blanco y el negro, distinguir y hacerse cargo de las ambiguedades, las paradojas, incluso las contradicciones que impregnan la vida humana, y lo muy difícil que se hace, a menudo, marcar diferencias y límites precisos.
         Hace unas semanas, una alumna de la facultad me enseñó uno de esos papeles que son fotocopias de fotocopias, en el que ya no figuraba ni el autor ni la fuente. Era un texto breve, escrito de forma muy singular. El autor utilizaba el género epistolar para dirigirse a los grups neonazis, al genérico "cabeza rapada". Empezaba diciendo: "Yo escribirte con palabras fáciles, para que tu poder comprender. Yo leer en periódico que tu ser bestia, pero yo no creer, yo creer que tu ser ignorante e ignorante ser gran problema para todos, también para mí. Porque ignorante ser persona débil y persona débil tener miedo y el que tener miedo ser persona que hacerse mala y agresiva y hacer bonk  con bastón sobre persona de hombre pobre". Y más adelante, en un tono más terapéutico, se lee: "Si tú empezar a hacer preguntas, tú empezar a vencer. Preguntas ser como llave de coche, basta una para encender el motor y llegar lejos."
        La ignorancia suele ir de la mano con la debilidad y la inseguridad. A menudo, la agresividad y la violencia nacen de la debilidad y de la impotencia. Contra lo que a veces se cree, la violencia no procede tanto de un temperamento duro, fuerte y seguro, como de la debilidad, la inseguridad y la frustración.

                 Josep M. Esquirol, profesor de Ética y Filosofía Política de  la U.B.. La Vanguardia,  abril de 1997

1. Definitu
• demagogia
• totalitarisme
• ultradretà
• lider
• holocaust
• "mass media"
• neonazi
2. Quan situeu el text?. On? De què tracta?
3. A quina ideologia es refereix l'autor com "discurso ultraderechista"?
4. Explica a què es refereix l'autor quan diu que es parla d'una "cierta crisis de las ideologías",  de crisis "del sistema de representación política" i dels "mass media amarillos".
5. Quina considera l'autor que es la característica més perillosa del totalitarisme?
6. Què en penses de tot això?.

• Llegiu els textos següents i responeu les qüestions:

Text 1

               Daniel, 10 anys, nascut a Frankfurt (Alemanya) al 1962, segueix l'escolaritat normal de tots els nens alemanys. Els seus pares són espanyols i han decidit quedar-se a viure a Alemanya. Malgrat els problemes cada cop  més freqüents per als emigrants. Una tarda, en tornar Daniel de l'escola plorant, li diu al seu pare que ell vol ser alemany. El pare intenta consolar-lo de totes les maneres possibles i al capdavall ho aconsegueix fent-li creure que és un veritable alemany. Però al cap d'uns quants dies l'escena es repeteix; al nen li han dit que torni al seu país i reclama al seu pare un nom alemany, ja no vol dir-se Daniel.
                                                                                                          M. García i altres. Sepharad

Text 2

              En la madrugada de ayer,  15 de Junio de 1997, un grupo de jóvenes entraron en una churrería de Cornellá  en la que trabajaban dos trabajadores magrebíes. Después de agredirlos e insultarlos, destrozaron el local i pronunciaron amenazas  ("te vamos a cortar el cuello, moro de mierda").  Poco después continuaron su incursión por las calles de Cornellà, agrediendo a algún joven más, hasta que otro grupo  de jóvenes se encararon con ellos y  finalmente fueron detenidos por la policía.

                                                                                                                    La Vanguardia, 16 de julio 1997

1. Dedueix la ideologia del grup de joves protagonistes dels fets.
2. A quina conclusió arribes després de llegir els textos?
3. a) Explica què significa el terme "fatxa".
   b) Es podria aplicar a aquests joves?. Raona la resposta.
4. a) Avui dia, hi ha persones que pensen que  a la nostra societat hi ha gent que triomfa i d'altres, en canvi, "no són ningú" i que els triomfadors, "els millors", són superiors a la resta de la societat, és a dir, que valen més. Podries dir la característica fonamental que tenen aquests  que es considera que són els que triomfen a la nostra societat?.
   b) Creus que els que pensen així són racistes?. Raona la resposta.
   c) Creus que els que pensen així són classistes?. Raona la resposta.
   
5. Creus que una persona de mentalitat classista  facilment pot  arribar  a ser racista?. Raona la resposta.
   
6. Creus que una persona racista, facilment pot arribar a ser feixista?. Raona la resposta.
   
   
   
   

Exercicis

(Crisi del 29)

•Estudieu la información del libre sobre la crisi del 29 (causes, manifestacions, conseqüències).

• Feu un esquema de les causes de la crisi del 29.

• Comenteu la fotografia de Margaret Bourke-White (1937)

• Llegiu els textos 1, 2 i 3   següents:

Text 1
                                                                       AQUEL AÑO 1928
El año vivía el apogeo de los “felices veinte”. Se habían restañado las heridas de la Primera Guerra Mundial y el porvenir no podía ser más áureo.  Hoover había sido elegido presidente de EE. UU. y su primer mensaje difundía la confianza en que se estaba viviendo “en el mejor de los mundos”. Un invento reciente –la radiodifusión– se había convertido en la gran atracción, tanto más cuanto que, aquel año, se perfeccionó el altavoz que permitía la audición colectiva, y la transmisión de mensajes a grandes masas de individuos.
La Unión Soviética había puesto en marcha su primer plan quinquenal, que iba a industrializar aquella inmensidad y sacarla del atraso. Aquel año se estrenó “Octubre”, de Eisenstein, muestra de un cine soviético destinado a asombrar.
Un investigador británico, Alexander Fleming, llevó a cabo uno de los descubrimientos más importantes, en el campo de la bacteriología: la penicilina. En Estados Unidos, que era el centro de la economía mundial, se registraba una fiebre especulativa de vértigo. Las compras a plazos habían disparado el consumo. Los créditos se otorgaban hasta para la compra de acciones. Wall Street era una máquina de hacer dinero. En un solo día –16 de noviembre– se habían negociado 6 millones de dólares en acciones. A finales de año, el precio medio de los valores de la Bolsa de Nueva York había subido el 30 por ciento.
La “prosperity” parecía no tener fin. Algunos economistas avisaban sobre unos riesgos que podían acarrear el mayor “crack” de la historia. A todos ellos vino a tranquilizarlos el presidente Hoover, quien, saliendo al paso de los agoreros, vaticinó: “No hay motivos para la alarma. Nuestra economía está en perfecto estado de salud”.

                                                                              R. Abella. La Vanguardia,  Sábado 15 de febrero 2003

Text 2
   "Estaban siendo buenos aquellos años para el capital. En 1929, año del crac, se produjo una cifra de coches en USA que no se logró rebasar hasta  24 años después, en 1953. Aquella era también la época del nuevo descubrimiento de Florida, cuando los ciudadanos de Nueva York, Detroit, Chicago, Boston, huyendo de un frío horrible en invierno, descubrieron que podían ser propietarios de parcelas de terrenos, más o menos cercanos a la playa, puestos en venta por un sinfín de especuladores que duplicaban y triplicaban en pocos meses el precio de las parcelas.
            En ese ambiente, de inversión fácil y de mercado en alza, J. Raskob podía escribir un artículo en un semanario famoso con el título de "Todo el mundo debería ser rico" (él ofrecía la fórmula de llegar a poseer 80.000 dólares en veinte años con la simple inversión de 5 dólares al mes y con la condición de no comerse los dividendos)". 
            
                                                                                                   font: "La Calle", 29 de octubre de  1979

Text 3
       En 1929 cerraron en Estados Unidos 642 bancos; en 1930 la cifra aumentó a 1.345, y en 1931 quebraron otros 2.298. Como consecuencia de estos cierres, la ya frágil situación financiera de las empresas industriales y comerciales se vino abajo y en sólo dos meses de 1929 cerraron 23.000 empresas norteamericanas, a las que se sumaron las 26.000 quiebras de 1930 y otras 60.000 en los dos años siguientes. Sólo las pocas empresas que pudieron absorber sus cuantiosas pérdidas hasta el final de la crisis sobrevivieron. Un estudi efectuado sobre las 758 mayores empresas mostraba que los beneficios globales de 2.897 millones de dólares en 1929 se habían convertido en unas pérdidas de 10 millones de dólares tres años más tarde.
            La bola de nieve había empezado a rodar, y antes de un  año desde el inicio de la gran depresión tocaba de lleno a Europa. En 1931 cierra el mayor banco austríaco, y dos meses más tarde lo hacen todos los alemanes. La Banca inglesa es la que sufre las más graves consecuencias, mientras la francesa queda más protegida por su menor vinculación con Estados Unidos.

 

• Observeu el gràfic següent i contesteu les qüestions que l'acompanyen.

Índex de les cotitzacions de la borsa de Nova York

Ch. KINDLEBERGER, La crisis económica, 1929-1939, Barcelona, 1985

1. Descriviu aquest gràfic i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]
2. Expliqueu els efectes de la crisi borsària de 1929 sobre l'economia dels Estats Units en el període 1929-1932. [2 p]
3. Indiqueu les mesures de política econòmica emprades per canviar la trajectòria de l'economia nord-americana a partir de 1932. [2 punts]
   

                                           Font: SÈRIE 6 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

En acabar, podeu consultar la correcció.

• Observeu el gràfic següent i contesteu les qüestions:

LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I L’ATUR MUNDIAL, 1929-1934

J. BOUILLON i altres, Histoire: le monde contemporaine (1914-1945), 1980

1. Descriviu l’evolució de les dues variables representades en el gràfic i situeu-les en el seu context històric. [1,5 punts]
2. El gràfic mostra alguns dels mecanismes de la crisi de 1929. Expliqueu-ne els trets més rellevants. [2 punts]
3. Quines repercussions socials i polítiques va tenir l’alt nombre d’aturats i la consegüent situació de pobresa que
   afectà àmplies capes de la societat durant la dècada dels anys trenta? [1,5 p)
   

                                      Font: SÈRIE 5 PAAU. LOGSE. Curs 1998-99 HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

• Responeu les qüestions sobre els gràfics següents:

1. Descriviu l’evolució de les dues variables representades en els quadres de l'esquerra i situeu-les en el seu context històric.
2. Els quadres mostren alguns dels mecanismes de la crisi de 1929. Expliqueu-ne els trets més rellevants.
3. Quines repercussions socials i polítiques va tenir l’alt nombre d’aturats i la consegüent situació de pobresa que afectà àmplies capes de la societat durant la dècada dels anys trenta?
4. Feu un esuqema de les conseqüències de la crisi del 29.
   

• Observeu la taula de dades i contesteu les qüestions:

                 Evolució dels preus mundials

                        Cereals             Carn     Productes         Productes
                                                              agrícoles       industrials
            1925     112                  108                  115                  107
            1926     102                  105                  100                  114
            1927     100                  87                    98                    93
            1928     96                    95                    97                    90
            1929     90                    103                  89                    96
            1930     67                    93                    67                    81
            1931     44                    67                    48                    61
            1932     40                    47                    37                    49
            1933     33                    49                    35                    47
            1934     31                    50                    33                    44

1. Des del punt de vista de l'anàlisi dels  preus, ¿hi ha algun senyal que anuncii o expliqui la crisi del 1929?
2. Per què a partir de l’any 1925 s'invertí en Borsa en comptes de fer-ho a la indústria?
3. Quines són les consequencies de l’evolució del preus?
   

• Observeu les dades següents, llegiu el text i contesteu les qüestions:

EVOLUCIÓ ECONÒMICA D’ALEMANYA

                                       1 1928 = índex 100                      2 milions

Text:
També es conciliaven amb els objectius de la gran burgesia, que tenia la necessitat d’un estat alemany fort, tant a l’interior com a l’exterior, i per a qui la reconstrucció del poder militar d’Alemanya hauria de ser no només una font directa de beneficis –per la posada en moviment de la indústria pesada–, sinó també un mitjà directe d’acció per reconquerir els mercats exteriors que l’economia alemanya necessitava urgentment.

                                                       Ch. BETTELHEIM, La economía alemana bajo el nazismo, 1972

Qüestions

1. Descriviu i interpreteu la informació que proporciona la taula de dades i indiqueu la idea principal del text. Situeu la taula i el text en el context històric a què fan referència. [1,5 punts]
2. Expliqueu els eixos fonamentals de la política econòmica desenvolupada pel partit nazi. [2 p]
3. El programa del partit nazi va comptar amb un ampli suport electoral de les classes mitjanes i d’alguns sectors obrers, i també amb el suport econòmic de molts industrials i banquers. Expliqueu els motius pels quals cadascun d’aquests sectors socials va donar suport a la política hitleriana. [1,5 punts]
   

                         Font: SÈRIE 5 PAAU. LOGSE HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1998

• Analitzeu el gràfic següent i contesteu les qüestions:

                               L’ATUR I EL CREIXEMENT DEL NACIONALSOCIALISME (1925-1933)

  J. C. RÖHL, From Bismarck to Hitler, Londres, 1970

1. Descriviu la informació que proporciona el gràfic i comenteu la relació que es pot establir entre les variables representades. [1,5 punts]
2. Expliqueu els trets fonamentals de la política econòmica, social i cultural del partit nazi. [1,5 punts]
3. Expliqueu els factors que van provocar la crisi de les institucions democràtiques i el triomf de règims totalitaris i antidemocràtics. Descriviu la situació internacional en els anys previs a la Segona Guerra Mundial. [2 punts]

   
   

• Comenteu la taula de dades següent:

                    Taxa d'atur als Estats Units (en milions)
            1927     1,5
            1928     2,0
            1929     1,5
            1930     4,3
            1931     8,0
            1932     12,1
            1934     11,4
            1935     10,6

•  Qüestions sobre els textos següents:

Text 1  
Milers de nois i un nombre limitat de noies es desplacen  a través dels Estats Units, alguns no tenen cap llar, però la major part han abandonat les seves cases a causa de l'atur, que les feia insuportables. La majoria deuen tenir entre setze i vint-i-un Anys, encara que n'hi ha de molt més joves (...) Alguns s'han escapat de casa, d'altres han estat aconsellats de marxar pels seus propis pares. alguns d'aquests nois erren per les carreteres des de fa un any i mig sense haver trobat feina i no han rebut enlloc l'autorització per romandre-hi més de vint-i-quatre hores. Alguns d'aquests nois han fet diverses vegades la travessa de tot el continent. agafen en marxa els vagons de mercaderies. els directors de les companyies ferroviàries ordenen als nois que baixin, però cada ciutat o vila, per protegir-se d'un allau de joves afamats, ha instituït una autorització de residència que no ultrapassa mai les quaranta-vuit hores. Un dia hom va trobar un jove llegint aquesta carta enviada per sa mare: "La mina està tancada i romandrà tancada. El pare no por trobar feina. Jo intento trobar una ocupació a la fàbrica de bruses. La Margaret també. Queda't de moment on siguis. T'estimo. Mamà." "Quedar-me on sóc -esclatà entre plors-. No saben pas que és això. He fet set vegades l'anada i el retorn entre San Francisco i Nova Orleans perquè no puc fer cap altra cosa. Cada cop que m'aturo a una ciutat la policia ve i em diu que l'abandoni al dia següent".
            Algunes ciutats mantenen asils de nit per atendre aquests joves. Afamats, sovint mig malats, desmoralitzats, se'ls proporciona una alimentació mediocre i dormen al damunt del ciment. 

                                              J.M.Williams: Aspectes humans de la desocupació  i la beneficència (1933)

Text 2 
                        Pancarta d'una manifestació de professors (1933)

                       Calendari dels ensenyants: Maig, sense sou: sorpresa;
                       Juny, sense sou: estupor; Juliol, sense sou:consternació;
                       Agost, sense sou: desastre; Setembre, sense sou: no hi ha
                       recursos; Octubre, sense sou: mendicitat (1).                                    
                                                                                                       
(1)  A Chicago, l'any 1933, l'Ajuntament havia acumulat els retards en  el pagament dels sous dels professors.

                                                                                                                                      J.Heffer: La gran depressió

1. Descriu les conseqüències de la depressió que s'esmenten en aquests documents i procura establir-ne les causes.
2. a)A  les crisis actuals del capitalisme, ¿s'han produït fenòmens com aquests?.
   b) Quines diferències et sembla observar entre les conseqüències socials de les crisis actuals i les de la crisi del 1929?.
   c) A què es deuen?.
   

•  Observeu els gràfics i contesteu les qüestions següents:

                                              Gràfic 1                                                                    Gràfic 2
                                        Producció, estocs i preus
                                de les matèries primeres en el món     Producció industrial i atur en el món                                            
                                                     Histoire. Le commentaire de documents. París: Hachette, 1989

Qüestions

• Llegiu el següent document  i redacteu un text del quadre sinòptic que explica els mecanismes del sistema Keynesià. Després, responeu les qüestions.

               ¿Cómo poner en marcha nuevamente la economía?. La mayoría de los gobiernos, acérrimos defensores del liberalismo económico, eran poco partidarios de la intervención del Estado en la economía. Sin embargo, la magnitud y, sobre todo, la duración de la crisis hicieron inevitable la actuación estatal.
            En USA, el gobierno, a través de un conjunto de medidas (New Deal), apoyó a las empresas, fijó las cantidades que se debían producir, equilibró los precios excesivamente bajos de los productos agrícolas, e inició una amplia política de obras públicas (construcción de presas, repoblación forestal, extensión de la red de carreteras, etc) a fin de estimular la producción industrial y la creación de puestos de trabajo.
            En los países con regímenes dictatoriales (Italia, Alemania a partir de 1933, o Japón), el Estado puso bajo su control toda la actividad económica y se esforzó por evitar las compras al extranjero (autarquía). La crisis favoreció en estos países un espíritu nacionalista agresivo que buscó  la solución de los problemas en la expansión territorial y la conquista militar.
           La industria de guerra será, en todos los países, uno de los principales estímulos de la recuperación económica.

Els mecanismes del sistema Keinesià

Qüestions:

1. Comenta el context històric que correspon ls documents.
2. Què significa la frase “inversión de l’estat finançada per dèficit pressupostari” del quadre?.
3. Quina idea representa l'augment de la demanda?. Era important aquest augment?. Raona la resposta.
4. Per què les inversions de l’Estat eren una peça clau de la recuperació econòmica proposada per Keynes?.
5. Quins fets van motivar el model keynesià?.
6. Per què es diu que l’aplicació del sistema keynesià va significar el final del capitalisme liberal?.
7. Comenta aquesta idea: " L'economía keynesiana ha estat considerada com una pràctica sustancial del populisme".

• Llegiu els textos següents i contesteu les qüestions:

Text 1
La nostra tasca prioritària és fer que la gent torni a treballar. Això és possible d’aconseguir-ho, en part, mitjançant la contractació directa per part del Govern, com en cas de guerra, però al mateix temps orientant aquestes noves contractacions cap als treballs més necessaris per estimular i reorganitzar l’ús dels nostres recursos naturals. Paral·lelament a aquesta acció, hem de reconèixer que els nostres centres industrials estan superpoblats i, tot comprometent-nos a una nova distribució del cos social, esforçar-nos perquè es faci un millor ús de la terra per part
dels que són més aptes per fer-ho. [...]
Nosaltres podem facilitar la realització d’aquest objectiu augmentant els preus dels productes agrícoles, amb la qual cosa augmentarà el poder de compra dels agricultors i es podrà absorbir la producció de les nostres ciutats.
                                                 
                                                        Discurs inaugural del president F. D. Roosevelt (4 de març de 1933)

Text 2
Vaig refusar una planificació destinada a fer competir l’Estat amb els seus propis ciutadans en matèria econòmica: això hauria estat una herència de les idees de Marx. Vaig oposar-me a la idea d’una recuperació econòmica que comportés unes grans despeses a l’Estat i també als propòsits de fer pujar els preus, ja que això hauria suposat la ruïna dels qui tenien dipòsits a caixes d’estalvi i un robatori als treballadors. Vaig oposar-me a tot això perquè no tan sols hauria retardat la recuperació econòmica, sinó perquè hauria significat a la llarga una cadena per als ciutadans lliures d’aquest país.
                                                Declaracions de l’expresident dels Estats Units Herbert Hoover, octubre de 1936

1. Resumiu les idees principals dels dos textos i situeu breument els seus autors.[1,5 punts]
2. Els textos se situen en l’època de la Gran Depressió. Expliqueu les principals característiques econòmiques i socials d’aquest període. [1,5 punts]
3. Roosevelt va inspirar un programa de recuperació econòmica per als EUA. Amb quin nom se’l coneix? Expliqueu-ne les directrius més importants i valoreu-ne elsresultats. [2 punts]

   
   

                                 Font: SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 1998-99 HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

•  Redacteu el tema La crisi del 29 (recordeu la tècnica).

Exercicis sobre les conseqüències socials i polítiques de la crisi. •Observeu la fotografia de la dreta que està situada a Berlin, cap al març o abril de 1933, i en la que es veu un grup d'homes de les SA que porten cartells en els que està escrit:: "Alemanys! ¡Defenseu-vos! ¡No compreu als jueus!" Qüestions sobre la imatge: 1. Situeu el context històric. 2. Qui eren les SA? 3. Qui eren els jueus? 4. En els cartells, quins són considerats víctimes, els jueus o els alemanys?. Raona la resposta i comenta les causes de per què era considerat així.

• Llegiu el document següent i responeu les qüestions:

Casi no hubo resistencia organizada contra el régimen de Hitler en el período comprendido entre su nombramiento como canciller en enero de 1933 y la crisis de Checoslovaquia en 1938. En julio 1933 todos los demás partidos políticos y los sindicatos se habían suprimido, la prensa y la radio se encontraban bajo control estatal, y la mayoría de los elementos de la sociedad civil estaban neutralizados. El Concordato entre Alemania y la Santa Sede de julio de 1933 acabó con cualquier posibilidad de resistencia sistemática por la Iglesia Católica. La más grande Iglesia protestante, la Iglesia Evangélica Alemana, fue generalmente pro-nazi, a pesar de una tendencia minoritaria se opuso a esta posición. La ruptura del poder de la SA en "la Noche de los cuchillos largos" en julio de 1934 acabó con cualquier posibilidad de un desafío del ala "socialista" del Partido Nazi, y provocó también una alianza más estrecha con el régimen por parte del Ejército.
Todas las fuentes coinciden en que el régimen de Hitler fue abrumadoramente popular entre el pueblo alemán durante este período. Los fracasos de la República de Weimar habían desacreditado a la democracia a los ojos de la mayoría de los alemanes. El aparente éxito de Hitler para restaurar el pleno empleo después de los estragos de la Gran Depresión (que se logra principalmente a través de la reintroducción del servicio militar, una política para que las mujeres se queden en casa cuidando a los hijos, el programa de rearmamento, y la eliminación gradual de los judíos en sus puestos de trabajo para que fueron ofrecidos a los gentiles), y sus éxitos sin derramamiento de sangre de la política exterior, tales como la reocupación de la Renania en 1936 y la anexión de Austria en 1938, lo llevó la aclamación casi universal.
Durante este período, el SPD y el KPD habían logrado mantener las redes de oposición, aunque no fueron capaces de cooperar. Estas redes se infiltraron con frecuencia en la Gestapo y la tasa de arrestos y ejecuciones de activistas del SPD y el KPD fue alta, pero la oposición sigue siendo incapaz de reclutar a nuevos miembros de la clase obrera industrial. La dirección exiliada del SPD en Praga fue incapaz de recibir y publicar informes precisos de los acontecimientos dentro de Alemania. Pero más allá de mantener su existencia y de fomentar la agitación laboral, a veces dando lugar a huelgas de corta duración, estas redes fueron capaces de lograr algo.
Quedaba, sin embargo, una importante base para la oposición al régimen de Hitler. Instituciones como el Ministerio de Relaciones Exteriores, los servicios de inteligencia y, sobre todo, el Ejército, mantuvo cierto grado de independencia, mientras que exteriormente representaba al nuevo régimen (aunque la independencia del Ejército se erosionó en 1938, cuando tanto el ministro de la Guerra y el Jefe del Ejército, el general fueron reemplazados de sus cargos). El centro más importante de la oposición al régimen dentro del aparato del Estado estaba en los servicios de inteligencia. La figura clave fue el coronel Hans Oster, jefe de la Oficina de Inteligencia Militar de 1938,  que fue capaz de construir una extensa red clandestina de opositores potenciales en el Ejército y los servicios de inteligencia.
El problema de estos grupos es que era imposible cualquier tipo de resistencia política abierta. Esto no era, como se establece a veces, porque el aparato represivo del régimen era tan omnipresente que la protesta pública era imposible - como se demostró cuando los católicos protestaron contra la retirada de los crucifijos de las escuelas de Baviera en 1941, y el régimen dio marcha atrás. Más bien fue por el apoyo masivo a Hitler por parte del pueblo alemán. Si bien los movimientos de resistencia en los países ocupados podían movilizar el sentimiento patriótico en contra de la ocupación alemana, en Alemania la resistencia corría el riesgo de ser vistos como antipatriotas, sobre todo en tiempos de guerra. Incluso muchos oficiales del Ejército y funcionarios que detestaba a Hitler tenía una profunda aversión a la participación en actos "subversivos" o "traición" contra el gobierno.
(…) La oposición también se vio afectada por la falta de acuerdo sobre sus objetivos (…) En estas circunstancias, la oposición fue incapaz de formar un movimiento unido, o de enviar un mensaje coherente a los potenciales aliados fuera de Alemania. En 1936, gracias a un informante, las redadas de la Gestapo diezmaron grupos anarco-sindicalistas en toda Alemania, dando como resultado la detención de 89 personas. La mayoría terminaron encarcelados o asesinados por el régimen. Los grupos habían alentado  la acción colectiva (como las huelgas), impresión y distribución de propaganda anti-nazi y la gente de reclutamiento para luchar contra los aliados fascistas de los nazis durante la Guerra Civil Española.

                                                                            font: http://es.wikipedia.org/wiki/Resistencia_alemana_al_nazismo

Qüestions:

1. Definiu Concordat
2. Expliqueu el que sabeu sobre:

   • La Gestapo
   • "la Noche de los cuchillos largos"
   • la República de Weimar
   • la reocupació de la Renània en 1936
   • l'anexió d'Austria en 1938
   • la Guerra Civil Espanyola.
3. Per què, segons el text, quasi no va haver oposició a Hitler?

• Llegiu el document següent:

"Primero se llevaron a los judíos, pero como yo no era judío, no me importó.
Después se llevaron a los comunistas, pero como yo no era comunista, tampoco me importó.
Luego se llevaron a los obreros, pero como yo no era obrero tampoco me importó.
Más tarde se llevaron a los intelectuales, pero como yo no era intelectual, tampoco me importó.
Después siguieron con los curas, pero como yo no era cura, tampoco me importó.
Ahora vienen a por mí, pero ya es demasiado tarde".
                                                                                              (atribuido a Bertolt Brecht)

1. Expliqueu què volia comunicar l'autor.
2. Quina va ser la postura de la majoria de la població alemanya davant la pèrdua de drets o la persecució a jueus, socialistes, comunistes, homosexuals i d'altres grups abans de 1939? . Per què?
3. Quan es parla de la repressió nazi contra els seus opositors o els considerats enemics al règim es troba abundant material i referències a l'actuació contra els jueus (i, encara que molt menys, contra altres minories com els gitanos, els homoxesuals, o els deficients mentals), però, en canvi, no hi ha molta informació sobre l'actuació contra els opositiors polítics com els socialistes i comunistes, pressoners també en els camps de concentració. Per què creus que és així?.
4. Comenteu si va haver algun tipus d'oposició organitzada al nazisme en Alemanya a partir de la presa del poder.

• Llegiu el text següent i feu un esquema sobre les conseqüències socials de la crisi:

El paro constituye la primera y más terrible consecuencia de la gran depresión. En1932 había en el mundo 40 millones de desempleados. En los Estados Unidos, puedediferenciarse el paro total y el paro parcial: el primero va acompañado de mendicidad,enfermedad y hacinamiento en la Ciudades de lata (llamadas Hoovervilles irónicamenteen Estados Unidos) y en los arrabales de las grandes ciudades; el paro parcial, aunquemenos dramático también afectó a la vida diaria. En los Estados Unidos se calcula queel 63 por 100 de los trabajadores industriales estaban contratados a tiempo parcial, conlo que los salarios, ya de por sí bajos, se convertían en salarios de hambre. La juventudsufrió con mayor dureza aún esta situación, pues la búsqueda de un primer empleo séhacia totalmente inútil y los centros docentes no podían soportar la prolongación de laescolaridad.
Descenso demográfico se produce por la disminución de la nupcialidad, la natalidad y las migraciones, unida al aumento de la mortalidad infantil y senil. Los distintosregímenes políticos establecieron distintas medidas demográficas para afrontar la crisis; las democracias liberales tendieron a restringir la natalidad para paliar los efectos sociales de la crisis (paro), mientras que los regímenes totalitarios, sobre todo el alemán, fomentaron el crecimiento de la población por razones ideológicas. En cuanto a las migraciones, los Estados Unidos se negaron a la entrada de emigrantes.
La crisis acentuó las desigualdades sociales, pues aunque se produjeron importantes quiebras en sus negocios, los patrimonios personalesde los ricos no mermaron mucho, mientras que la depresión afectó de lleno a las clases medias y bajas. Sobre todo la burguesía media sufrió la crisis hasta tal punto que acabó proletarizándose. Muchos buscaron la solución en los fascismos. Pero sobre quien más recayó el peso de la crisis fue sobre el proletariado, que incluso llegó a subdividirse en estratos diferentes según fuera industrial, rural, parado, semiparado o con trabajo fijo.

                                                                font: http://es.scribd.com/doc/14873249/La-Crisis-o-El-Crack-de-1929

• Llegiu els textos següents i contesteu les qüestions.

Text 1
La concepció racista no creu de cap manera en la igualtat de les races, ans al contrari, reconeix la seva diversitat i la seva menor o major valua. Aquest coneixement li confereix l'obligació d'afavorir la victoria del millor i del més fort i d'exigir la subordinació dels més debils i inferiors. Els aris han estat els únics capaços de fundar una humanitat superior i de crear una gran civilització.
Una petita fracció, encara que molt forta, de la població mundial ha escollit el parasitisme. Ha buscat establir-se entre els pobles sedentaris i ha fingit intel ligentment assimilar-se per poder privar-los del fruit del seu treball amb astúcies mercantils, i, tot minant perfidament el seu esperit, prendre ella mateixa tot el poder. L'especie més coneguda i més perillosa d'aquesta raça són els jueus.
                                                          
                                                                                                                Adolf HITER, La meva lluita, 1925

Text 2
Art. 1. Queden prohibits els matrimonis entre jueus i persones de sang alemanya o assimilada [ ]
Art. 2. Queden probibides les relacions extramatrimonials entre jueus i persones de sang alemanya o assimilada [...].
Art. 3. Queda prohibit que els jueus contractin com a empleades de la llar dones de sang alemanya o assimilada, de
            menys de 45 anys.
Art. 4. Queda prohibit que els jueus enarborin o engalanin amb colors nacionals [...].
                                                                                 
                                                                                                                           Lleis de Nuremberg, 1935

1. Resumiu les idees principals dels dos textos i situeu-los en el seu context historic.
2. Resumiu la política racial i “arianitzadora” de l'estat nazi i indiqueu les diferents fases de la persecució dels jueus.
3. Exposeu els principis ideologics del nazisme i indiqueu els factors que van afavorir el seu ascens al poder.

                                        font:    SERiE 3 PAU. LOGSE. Curs 2002-2003 HiSTORiA DEL MÓN CONTEMPORANi

• Comenteu el quadre següent:

font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/3-4-els-totalitarismes-feixisme-i-nazisme/page/2/

• Observeu el cartell i comenteu el quadre següent:

font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/3-4-els-totalitarismes-feixisme-i-nazisme/page/2/

• Llegiu el document següent:

Mi madre nos contaba que Alemania había perdido la guerra aunque sus soldados habían sido los más valientes, y que una paz infame había llevado la derrota del país. La economía nacional se había derrumbado a causa de las indemnizaciones de guerra, el pago de las cuales nuestros enemigos no paraban de reclamar (...) Se veía como los adultos se indignaban ante las rencillas que tenían lugar en el Parlamento y no se comprendía que este desorden fuera provocado por los partidos que dividían los alemanes (...) Además, en medio de estas miserias de las que se lamentaban los adultos, había el paro (...). Los promotores del nacionalsocialismo prometieron suprimir el paro y la miseria de seis millones de habitantes y yo les creí. Creí que llevarían a cabo la unión política del pueblo alemán y que remontarían las dificultades resultantes del Tratado de Versalles.

                                                             Memorias de Melita Maschmann, afiliada a las Juventudes Hitlerianas

Questions:

1. Creus que es pot manipular fàcilment la gent?. Raona la resposta.
2. Quines són les causes, segons el text, que van possibilitar l'ascens dels nazis al poder?:

a. El Tractat de Versalles considerat com un tractat injust i humiliant per a Alemanya
b. La crisi econòmica que provocava un alt índex d'atur
c. L'oposició a la política dels socialdemòcrates.
d. La política imperialista que buscava conquerir més colònies
d. La política exterior expansionista que volia annexionar-se els països bàltics
f. Dominar les rutes comercials amb Àsia i Amèrica
g. El ressentiment per la derrota de la Primera Guerra Mundial
h. La pèrdua de credibilitat dels partits polítics tradicionals
i. La voluntat de reconstruir l'antic imperi Austro-Hongarès
j. Buscar una sortida al mar Mediterrani per a la flota alemanya.
k. L'obediència cega en un líder.

•Comenteu el text següent:

La violència no és immoral i, fins i tot, de vegades és moral. Nosaltres neguem als nostres enemics el dret de protestar contra la nostra violència. Comparada a la violència que es va exercir els anys 1919 i 1920, o la que van exercir els bolxevics a Rússia, on dos milions de persones van ser executades i dos milions més van ser empresonades, la nostra violència és un joc de criatures.
D’altra banda, la violència és eficaç. L’estiu del 1922, quaranta-vuit hores de violència sistemàtica [la Marxa sobre Roma] ens van permetre obtenir el que no hauríem obtingut en quaranta-vuit anys de propaganda. Així doncs, la violència que esvaeixi una situació gangrenosa és violència necessària, santa i sagrada.
No té sentit governar les nacions sense una mà d’acer i sense una voluntat de ferro. Els homes estan cansats de la llibertat perquè n'han fet una orgia. Per a la joventut intrèpida, inquieta, rude, que s’aixeca en el crepuscle matinal de la història nova, altres paraules exerceixen una fascinació més gran, i aquestes paraules es redueixen a tres: ordre, jerarquia i disciplina.

                                                                                                                                           Mussolini, 1934

• Observeu novament la taula ja treballada i responeu les noves qüestions:

Producto per cápita (en dólares internacionales de 1990)

	1870	1913	1928	1937
España	1.207	2.056	2.584	2.583 (1)
Europa occidental	1.960	3.458	4.013	4.317
Estados Unidos	2.445	5.301	6.569	6.430
Rusia-URSS	943	1.488	1.370	2.156
(1) Corresponde a 1935
Fuente: Maddison, A. The World Economy: historical statistics, OCDE, Paris. (2003)

1. Contextualitza el període1913-1928 per als països capitalistes.
2. a) Com evoluciona el producte per càpita d'aquests països?. Pots fer alguna classificació?
   b) Analitza les causes de la divisió.
3. A quina conclusió has arribat?
4. Compara el període 1928-1937 en tots els casos.
5. A quina conclusió has arribat?

 

• Llegiu el text següent i contesteu les qüestions:

¡Camisas negras de la revolución! ¡Hombres y mujeres de toda Italia! ¡Italianos, habitantes de todas las regiones del mundo, más allá de las montañas y los océanos! ¡Escuchad!
Una hora solemne en la historia de la patria está a punto de sonar. Veinte millones de italianos están en estos momentos reunidos en las plazas de Italia. Es la más grande manifestación de toda la historia del género humano. Veinte millones de italianos, pero un único corazón, una única voluntad, una sola decisión. Esta manifestación demuestra que la identidad de Italia y el fascismo es perfecta, absoluta e inalterable. Sólo cerebros reblandecidos en ilusiones pueriles o aturdidos por la profunda de las ignorancias pueden pensar lo contrario, porque ignoran lo que es la Italia fascista de 1935.
En la Sociedad de Naciones, en vez de reconocer el justo derecho de Italia, se atreven a hablar de sanciones. (...) Hasta que no se demuestre lo contrario, me niego a creer que el pueblo de Gran Bretaña, el verdadero, quiera verter su sangre y empujar a Europa por la vía de la catástrofe, por defender a un país africano, universalmente reconocido como bárbaro e indigno de figurar entre los pueblos civilizados.
Sin embargo, no podemos fingir ignorar las eventualidades del mañana. A las sanciones económicas, nosotros responderemos con nuestra disciplina, con nuestra sobriedad, con nuestro espíritu de sacrificio.

• Llegiu el text següent i contesteu les qüestions: 

          L'Estat totalitari ha de ser un Estat de responsabilitat total. Requereix de cadascú l'acompliment total del seu deure envers la nacio. L'acompliment d'aquest deure suprimeix el caracter privat de l'existencia individual. Tant en la seva acció pública com en ltambie de la familia o de la comunitat domestica, cada individu és responsable del desti de la naco.
            És només amb una orientació tant a l'Oest com a l'Est que podem trobar l'avenir de la nostra politica exterior, però solament devers I'Est en el sentit de l'adquisició de la terra necessària per al nostre poble alemany. [...]          
                                                          
                                                                                           Adolf Hitler: La meva lluita (Mein Kampf), 1925.

1. Per què anomena Hitler  "teoria de  l'espai vital"   la seva política expansionista?.
2. Amb quins arguments defensa Hitler aquesta teoria?
3. Cap a on creu Hitler que ha de crèixer la nació alemanya?.
4. Va mantenir Hitler aquesta idea quan va prendre el poder?
5. Quines conseqüències va comportar a les nacions europees aquesta política?.
6. És una de les causes de la II Guerra Mundial aquesta teoria? De quin tipus?
7. Podries dir altres causes de la guerra?
8. El poble alemany, en general, recolzava aquestes idees de Hitler? (Raona la resposta). 

• Llegiu el text següent i contesteu les qüestions:

FRAGMENTS D’UN MEMORÀNDUM SECRET D’ADOLF HITLER SOBRE EL PLA QUADRIENNAL (agost de 1936)

Enfront del bolxevisme, Europa només compta amb dos estats sòlids: Alemanya i Itàlia. Els altres països estan descompostos per la democràcia, infectats pel marxisme i propers a l’enfonsament. [...] Estic convençut que l’enfrontament amb el bolxevisme no tardarà gaire i que Alemanya té el deure de defensar-se amb tots els seus mitjans. Una victòria del bolxevisme significaria la destrucció definitiva del poble alemany, i l’extensió d’una catàstrofe com aquesta, no la vull ni imaginar [...]. Si nosaltres no aconseguim en un breu termini de temps organitzar un nou exèrcit, ensinistrar-lo i dotar-lo d’un bon armament per convertir-lo en el millor exèrcit del món, Alemanya estarà perduda. [...]
Alemanya està superpoblada i no podem alimentar-nos amb els nostres propis recursos. La solució definitiva es troba en l’engrandiment del seu «espai vital» per poder-se aprovisionar de les bases alimentàries, de les matèries primeres i dels recursos que necessitem. La realització d’aquestes tasques comporta un pla d’acció de diversos anys que ens farà econòmicament independents de l’estranger. [...]
En conseqüència, ens proposem els objectius següents:
a) En quatre anys l’exèrcit alemany ha d’estar preparat per combatre.
b) En quatre anys l’economia alemanya ha d’estar preparada per mantenir una guerra.

Qüestions
1. Resumiu les idees principals del text i situeu-les en el seu context històric. [1,5 punts]
2. Expliqueu les expressions del text en negreta. Per què es fa referència a Itàlia? Quins elements del text fan pensar que Hitler veia la guerra com a inevitable? [2 punts]
3. Expliqueu els fets més rellevants de la política exterior de l’Alemanya nazi i les aliances que van conduir cap a la Segona Guerra Mundial. [1,5 punts].

                                                         Font: SÈRIE 6 PAAU. LOGSE HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

Altres qüestions:

1. Expliqueu què eren els plans quadriennals.
2. Per què es van programar?
3. Quins van ser els resultats?
4. Què volia dir "espai vital"?

• Llegiu el text següent:

P ¿Cuál es el significado del nombre Duce?
R. Duce viene del latín dux que deriva de duco y significa «el que conduce».
P ¿Quién es el Duce?
R. El Duce, Benito Mussolini, es el creador del fascismo, el renovador de la sociedad civil, el jefe del pueblo italiano, el fundador del imperio.
P ¿Por qué el Duce es el creador del Fascismo?
R. Porque fundó el Fascio de Combate y porque se debe a él la Revolución Fascista y la doctrina del fascismo.
P ¿Qué quiere el Duce para el pueblo italiano?
R. Quiere mejorarlo moralmente y materialmente, garantizándole el máximo de trabajo y bienestar; y quiere que a través de la educación y la organización política, sindical, deportiva y moral del fascismo, seamos siempre conscientes de sus fines y su misión en el mundo.
P ¿Cuál es la diferencia entre el Duce y los jefes de gobierno liberales y demócratas?
R. En el régimen liberal y democrático, el jefe del gobierno es el exponente de los intereses de un partido y está sujeto al beneplácito del Parlamento, que puede ocasionar su caída; por el contrario, el Duce representa, como jefe del Gobierno, a la nación entera, que está a sus órdenes en la disciplina fascista y en la de la Patria.
P ¿Cuáles son las atribuciones del Duce?
R. El Duce es presidente del Gran Consejo del Fascismo, jefe del Gobierno, jefe del PNF, Primer Mariscal del Imperio, Comandante general de la Milicia Voluntaria para la Seguridad Nacional.  
P ¿Por qué el Duce es el fundador del Imperio?
R. Porque conduce y vence, contra una coalición de 52 Estados, la más grande guerra colonial de la historia, guerra para aumentar el prestigio, la grandeza y la vida de la Patria fascista. A través de esta guerra y la conquista de Etiopía, Italia ha tenido su Imperio.

                                                                                       Il primo libro del fascista. Roma PNF. 1938.
                                                                                      en http://www.historiasiglo20.org/HM/textos4.htm

• Troba en aquest "primer llibre del feixista", les següents característiques d'aquesta ideologia:

• lider carismàtic
  
• Guerra imperialista
  
• llenguatge confús
  
• destí de grandesa
• política de plena ocupació
  
• anti-liberal
• antidemocràtic
• unitat nacional
  
• concentración de poders
• política exterior imperialista
• nacionalisme
  

•Observeu la fotografia següent i llegiu el text que l'acompanya:

El que cantaven els nens abans de l'àpat: ¡Fürher, mi Fürher, concedido a mí por el Señor, ¡Protégeme y resguárdame mientras viva! Tú has salvado a Alemania de la más profunda aflicción. Hoy de doy gracias por mi pan cotidiano. Estate mucho tiempo junto a mí, no me desampares. ¡Fürher, mi Fürher, mi fe y mi luz! Heil, mein Fürher. El que cantaven els nens després de dinar: Gracias a ti por esta generosa comida. ¡Protector de la juventud y de los ancianos! Sé que tienes desvelos, pero no te inquietudes. Estoy contigo día y noche, descansa tu cabeza en mi regazo. ¡Ten, mi Führer, la seguridad de que eres grande! ¡Heil, mein Führer! font: http://carolinavela.blogspot.com/2009/06/plegaria-la-lider-carismatico-fuhrer.html

•  Expliqueu les característiques del racisme basant-vos en el document següent:

            No se puede consentir que el alemán viva bajo el mismo techo que los judíos, raza marcada de asesinos, de criminales, de enemigos mortales del pueblo alemán. Por consiguiente, los judíos deben ser expulsados de nuestras casas y de nuestros barrios y deben estar alojados en calles y en casas donde estén juntos y tengan el menor contacto posible con los alemanes. Es preciso estigmatizarles y quitarles el derecho de poseer en Alemania casas e inmuebles, pues no es conveniente que un alemán dependa de un propietario judío y que le alimente con su trabajo.
            Una vez que viva en un aislamiento completo, este pueblo de parásitos se empobrecerá, pues no puede, ni quiere trabajar por sí mismo. Caerán todos en la criminalidad como consecuencia de la propensión de su raza. Pero nadie crea que en este caso nosotros observaremos tranquilamente tal evolución. El pueblo alemán no tiene ganas de tolerar en su territorio a centenares de miles de criminales que sólo mediante el crimen quieren asegurar su existencia.
            Menos aún tenemos ganas de soportar a estos centenares de miles de judíos depravados, una guarida de bolchevismos y un refugio para el desecho criminal que, mediante un proceso natural de eliminación, se extienda a nuestro propio pueblo.
                                                                 Das Schwarze Korps (periódico nazi), 24 de noviembre de 1938

• Llegiu els textos següents i responeu les qüestions:

Text 1
               "Yo creo que en la historia de la Humanidad hay muchas situaciones en las que la gente está en dificultades, desesperada después de la derrota. Después de la desgracia, de alguna u otra forma, necesitan a alguien que los vuelva a unir. Eso es lo que ocurrió en la  Alemania de 1918. Opino que queda perfectamente claro que Hitler pudo haber vivido como un chiflado al que nadie hubiera tomado en serio, como un hombre aburrido, pero en ese momento la situación era distinta y el pueblo se encontró con un hombre capaz de coger las riendas. (...) Era como si no utilizara palabras. Parecía que las emociones llegaban casi sin hablar. Nadie ha tenido jamás tanto poder para conmover al público. Y  no sólo al hombre corriente, sino que muchos intelectuales alemanes quedaron cautivados por su capacidad de persuasión y se conmovieron con la extraordinaria confianza en sí mismo que tenía ese hombre. No es lo que decía, sino cómo lo decía".
                                                                                                                                 Bullock

Text 2  
             Ilse Mendel era una asistenta social que durante la depresión trabajaba con los parados de los barrios bajos berlineses. En 1932 la producción alemana había descendido casi a la mitad. "La desesperación y la pobreza eran tan terribles que no puedo describirlas (...) Los partidos políticos democráticos no ofrecían ninguna solución. Para millones de alemanes la única esperanza era Adolf Hitler. Apoyé a Hitler porque era el único que después de haber visto tanta depravación y tanta pobreza podía traer justicia social. La dictadura, y eso que no me gusta, parecía la única manera de salir de Aquella confusión. Por eso pensé que era bueno que se dejaran de bobadas e hicieran algo, algo de verdad. Hitler lo hizo y se metió a Alemania en un bosillo."

Text 3
               El escritor e historiador Alfonsheck perteneció a las juventudes hitlerianas "A las edad de diez años mi vida tomó un giro decisivo. Yo fui uno de los 82.000 chicos de la juventudes hitlerianas formados en el campo Zeppelin. Estábamos en primera fila y cuando Hitler empezaba a hablar temblábamos de nerviosismo porque al fin veíamos a nuestro Dios. Cuando aparecía sobre el podium tenía miedo de mirar a mi vecino porque no quería que me viera con lágrimas en los ojos. Me temblaban las rodillas. Hitler nos trasmitía su mensaje y nos tranquilizaba levantando sus manos varias veces. Cuando empezaba a hablar lo hacía en un tono de conversación, de padre a hijo. Nos decía que éramos muy afortunados por vivir en esa nueva era y que a partir de entonces no deberíamos temer a las diferencias de clase, porque nosotros formábamos la única clase. Se apoyaba en le podium y sé que me miraba a los ojos fijamente y decía: "Vosotros, hijos míos, la juventud de Alemania, vivís en una época afortunada porque sois los que aportáis el estandarte del movimiento. Vosotros heredareis  lo que hemos creado. Un día dirigiréis el mundo". Y desde aquel momento, sin lugar a dudas pertenecía a Hitler, hasta mucho después de nuestra derrota. Quería crear un  mundo mejor y cuando murió sentí que perdía a mi padre."

1. Comenteu les causes de l'ascens del nazisme.
2. Expliqueu les conseqüències polítiques immediates tras les eleccions de 1933.
3. Què va significar l'incendi del Reichstag?

• Observeu les fotos referides a les  concentracions nazis   i comenteu-ne alguna.

• Llegiu els següents textos i comenteu el primer:

Text 1
Profundamente convencido de que la preservación de la sangre alemana es la condición primera de la supervivencia del pueblo alemán y animado de la irreductible voluntad de asegurar definitivamente el porvenir de la nación alemana, el Reichstag ha adoptado por unanimidad y promulga la siguiente ley:

Artículo 7: Quedan prohibidos los matrimonios entre judíos y súbditos de sangre alemana o asimiladas. Los matrimonios concertados a pesar de esta prohibición son nulos de todo derecho, incluso si, para burlar la ley, hubiesen sido contraídos en el extranjero. Artículo 2: Quedan asimismo prohibidas las relaciones extraconyugales entre judíos y súbditos de sangre alemana o asimilada. Artículo 3: Queda prohibido que los judíos contraten como empleadas de hogar a mujeres de sangre alemana o asimilada, de menos de 45 años. Nuremberg, 15 de septiembre de 1935 en el Congreso de la Libertad del Partido Nacionalsocialista.               El Führer y Canciller del Reich

Text 2
Sobre la base del artículo III de la Ley de Ciudadanía del Reich del  15 de Septiembre de 1935, lo siguiente es decretado por el presente.
(…) Un abuelo será considerado judío si él o ella pertenece a la comunidad religiosa judía.
Artículo 3.
1. Sólo los ciudadanos del Reich, como portadores de derechos políticos completos, ejercen el derecho de votar en asuntos políticos o tener puestos públicos.  (…)
Artículo 4.
1. Un judío no puede ser ciudadano del Reich. No tiene derecho a votar en asuntos políticos y no puede ocupar puestos públicos.
2. Los funcionarios públicos judíos deberán retirarse al 31 de Diciembre de 1935. Si esos funcionarios sirvieron en el frente en la guerra mundial, por Alemania o sus aliados, ellos recibirán como pensión, y hasta que alcancen el límite de edad, la pensión a la cual tenían derecho de acuerdo al último salario que recibieron.
4. Las condiciones de servicio de los profesores en las escuelas públicas judías permanecerán sin cambio hasta que regulaciones nuevas para el sistema escolar judío sean promulgadas.
Artículo 5.
1. Judío es el que desciende de al menos tres abuelos que son racialmente judíos completos.
2. Judío es también el que desciende de dos padres completamente judíos si: (a). Pertenece a la comunidad religiosa judía al día en que esta Ley es promulgada, o se une después a la comunidad; (b). Está casado con un(a) judío(a) al momento en que esta Ley es promulgada, o se casa con uno subsecuentemente. (c). Es la descendencia del casamiento con un judío, en el sentido de la Sección I, si el matrimonio fue contraído después de que la Ley para la Protección de la Sangre alemana y el Honor alemán fue promulgada. (d). Es la descendencia de una relación extramarital con un judío, de acuerdo a la Sección I, y nació extramatrimonialmente después del 31 de julio de 1936.
Artículo 7.
El Führer y Canciller del Reich podrá eximir a cualquiera de las regulaciones de estos decretos administrativos.

                                               Ley de ciudadanía del Reich: Primera regulación. Berlín, 14 de noviembre 1935.
                                               El Führer y Canciller del Reich, Adolf Hitler.

                                               Font: http://www.zweiterweltkrieg.org/phpBB2/viewtopic.php?t=808

             exercici de repàs

• Responeu el qüestionari :

1. Una de les bases ideològiques del feixisme és la justificació de la violència. Quines raons la justifiquen?.
   
2. "los conservadores no podían gobernar el país; eran muy débiles" comenta aquesta idea de l'ndustrial alemany Krupp.
3. Explica el que sàpigues sobre "el exterminio de los judíos"(raons ideològiques, causes històriques, mitjans emprats, conseqüències). Van ser els únics perseguts pel nazisme?. Raona la resposta.
   
4. Comenta les bases socials del feixisme.
   
5. Resumeix  les característiques ideològiques del feixisme.
   
6. Estableix els trets diferencials del feixisme respecte a la dreta conservadora clàssica.
   
7. Explica els rituals col.lectius habituals del feixisme.
8. Indica les di iferencies entre els dos tipus de feixisme: l'Italia i l'Alemany.
9. Digues el que sàpigues (màxim dues linees) sobre:
   • La NEP
   • Hitler
     Els Plans Quinquennals
     
   • El New Deal
     
   • La República de Weimar
     
   • La Marcha sobre Roma
     
   • Keynes
10. Amb quina ideologia relaciones el text de la imatge de la dreta?. Què volia significar?

pel.lícules i enllaços